La Recitació: El príncep granota

El príncep granota

La meva recitació tractarà sobre el conte del príncep granota ja que és un conte que als nens els agrada molt i el faré amb titelles perquè és molt més comunicatiu utilitzar la comunicació visual amb la comunicació oral.

Hi havia una vegada una princesa que era tan bonica que fins i tot el Sol li somreia. La seva joguina preferida era una piloteta d’or que feia votar sobre els murs de Palau.

Un dia la princesa va anar a jugar al bosc per veure fins a on podia llençar la piloteta. De sobte, la va llençar tan lluny que va caure fins a un profund estany.

La piloteta es va enfonsar cap al fons de l’estany...., quan es va adornar la princesa que mai més tornaria a veure la seva pilota es va posar a plorar al costat de l’estany desconsoladament.

Princesa: - Quina desgràcia! Hauria preferit que perdre qualsevol altre cosa que no pas la meva piloteta daurada!.Què puc fer?...

Granota: - Però que et passa?

Va preguntar una estranya veu...

Granota: - Basta maca! Que em trenques el cor amb les teves llàgrimes.

Quan la princesa es va adonar de que era una granota qui li parlava, es va anar cap enrere.

Princesa:- He...he perdut la meva piloteta daurada....S’ha caigut a l’estany i mai més la tornaré a recuperar...

Granota: - No t’has de preocupar, si em promets quedar-te i fer-me companyia, jugar amb mi, deixar que mengi del teu plat i dormir a sobre el teu llit baixaré al fons de l’estany i te la tornaré.

La princesa va aplaudir encantada i va dir:

Princesa: - Si sí, si us plau jugaré amb tu! t’ho prometo!

La granota es va submergir a les aigües i va tornar la piloteta a la princesa. Només tornar-li la pilota daurada a la princesa la va llençar en l’aire i va tornar corrent cap a palau.

Granota:- Espera! Va dir la granota saltant darrera. - No puc arribar on ets tu!

Però la princesa no la va escoltar, ja s’havia oblidat del favor que li havia fet la granota.

Aquella nit a la hora de sopar, la princesa es va servir un tros de pastís de xocolata de postra, però quan va aixecar la cullera, va escoltar un soroll a la porta. Eren com pisades d’uns peus plans. Era la granota verda!! Fent un gran salt va anar a parar a la taula de la princesa.

Granota:- Perquè no em vas esperar? Va preguntar la granota...

Princesa:- Ves-te’n d’aquí! Estàs mullant la taula! Va dir enfadada la princesa. Oh! Quina mala olor fas!

Rei:- Has convidat a aquesta granota a sopar? Va preguntar el rei.

Granota: No m’ha convidat, però em va prometre fer-me companyia, jugar amb mi, deixar que mengi del seu plat i dormir a sobre del seu llit.

Rei:- això és cert?

La princesa va dir:- És possible....

Rei: Doncs en tal cas espero que compleixis amb la teva paraula filla meva.

La princesa va baixar el cap i va callar i només acabar va sortir del menjador per anar a dormir al seu dormitori.

Granota:- Espera’m! Em vas prometre que em deixaries dormir al teu llit.

Rei: Em sembla una promesa de la més simple filla meva! Però les promeses s’han de complir.

La princesa es va posar a plorar... - Però és horrible, no m’obliguis a dormir amb ella pare, si us plau.

El rei va insistir i la va obligar a agafar a la granota i emportar-se-la al seu llit. Però quan va arribar a la seva habitació la princesa la va deixar al sofà dient-li:

Princesa:- Dormiràs aquí i no et moguis!

La granota observava a la princesa amb cara trista quan anava a dormir.

Granota:- De veritat et semblo repugnant.

Princesa:- Ven pensat no, tu em vas fer un favor i hauria d’estar-te agraïda.

Granota:- Llavors deixem dormir amb tu...

Princesa:- No!

Granota:- Li diré al teu pare... Ploraré.....

Princesa:- Si estaràs plorant tota la nit, vine!

Granota:- Dóna’m un peto..

Princesa:- No!

Granota:- Si us plau!

Princesa: D’acord , però deixem apagar la llum.

Granota:- No, que em fa por la llum!

Princesa: molt bé... La princesa li va fer un petó i li va dir una veu suau:

Granota:- ja esta, ja pots mirar

Granota:- Al mateix llit que ella hi havia un príncep mol, molt maco.

Princesa: - Qui ets tu?- va preguntar la princesa:

Granota:- Sóc el príncep de Nara, fa molts anys quan no era més que un nen una bruixa em va convertir en granota. Va dir que mai deixaria de ser una granota, fins que una princesa em fes un peto i tu has trencat el malefici, voldràs casar-te amb mi?

Princesa: - Si, accepto.

Granota:- Doncs demà mateix anirem al meu palau i ens casarem.

Al dia següent van partir cap al seu palau i es van casar .

Colorin colorat aquest conte s’ha acabat.