A classe vam llegir un document escrit per Tuson, J sobre el llenguatge i les llengües i a continuació escriuré un petit resum sobre aquest tema.
3.1 ALGUNA COSA MÉS QUE LA COMUNICACIÓ.
El procés de comunicació es forma a partir de senyals entre l'emissor i el receptor. Aquesta combinació de senyals està constituïda pel llenguatge humà que és el que crea les diferents llengües.
3.2 ELEMENTS PER A UNA DEFINICIÓ DEL LLENGUATGE
El llenguatge propi és un medi de comunicació dels éssers humans. Aquest llenguatge propi té diferents nivells d'organització del llenguatge com és el discurs, la oració, el sintagma, el morfema, el fonema..., però també comporta la creativitat. No es destaca només qualitativament sinó també qualitativament.
3.2.1 El llenguatge i la organització de l'entorn.
L'entorn no seria el que és si no tenim les llengües que ens representen perquè ens ajuden a organitzar els nostre entorn.
Gràcies a la existència del llenguatge podem organitzar en nostre entorn. Dintre de l'entorn l'ésser humà té unes percepcions. Aquestes percepcions tenen diversos graus d'abstracció i ha d'haver uns passos perquè arribi a l'enteniment de l'ésser humà. Aquestes varietats de percepcions passen a una reducció( és a dir, de ser il·limitades a ser limitades- es repeteixen- ) i arriben a l'enteniment.
El llenguatge proporciona la reducció i organització de les percepcions que tenim a l'entorn.
3.2.2 El llenguatge i el pensament
El llenguatge i el pensament es desenvolupen paral·lelament dintre de l'ésser humà, perquè el llenguatge fa que siguem capaços de pensar ( tenir intel·ligència) i sense la constitució cerebral 8intel·ligència) no és possible el llenguatge.
3.2.3 El llenguatge i la memòria
El llenguatge és un suport bàsic per la memòria afectiva, col·lectiva ( es conserva amb la llengua d'una comunitat a través del temps) i la individual ( formació de la identitat personal).
3.2.4 El llenguatge i l'autoexpressió.
No desenvolupem els nostres pensaments al marge de la llengua. l'autoexpressió és un discurs intern, és a dir , un diàleg entre nosaltres mateixos i fer una reflexió de la nostre experiència. No sempre fem servir només el llenguatge per comunicar-nos amb un altre, també ens podem comunicar amb nosaltres mateixos.
3.2.5 El mitjà més extens
La expressió humana troba la traducció en el llenguatge, però el llenguatge no pot torbar la traducció en la expressió humana. El llenguatge és un medi de comunicació per excel·lència de l'ésser humà.
Després de treballar aquest apartat la professora ens va repartir uns apunts sobre la competència comunicativa i a continuació us parlaré sobre aquest tema.
Aprendre una llengua implica adquirir una sèrie d'habilitats que orienten sobre com usar aquest codi.
Des de la nostra infantesa aprenem els registres, és a dir, l'ús que fem d'aquesta llengua que fa que adquirim unes competències comunicatives com és el cas de ser capaços de formar part de diferents situacions comunicatives i d'avaluar la nostra participació i la dels altres.
Aquesta competència també és integral perquè inclou actituds, valors relacionats amb la llengua. Però és important saber que si això no ho vivim en societat no es pot aprendre ja que aquesta capacitat està lligada a una experiència social, unes necessitats, unes motivacions, etc. Es podria resumir com un conjunt de normes que es van adquirint al llarg del procés de socialització.
La competència comunicativa es manifesta tant en els sistemes primaris de comunicació com en els sistemes secundaris.
- sistemes primaris: aquells que s'utilitzen per a la comunicació quotidiana, serveixen per a l'intercanvi comunicatiu.
- sistemes secundaris: Són de major elaboració i complexitat. el parlant-oient ha de codificar i descodificar textos, ja que aquestes comunicacions tenen una elaboració més cultural.
Components de la competència comunicativa:
- Competència lingüística/gramatical
- Competència sociolingüística
- Competència discursiva
- Competència estratègica
Per últim la professora va realitzar unes petites definicions sobre les quatre habilitats lingüístiques que són Parlar, llegir, escriure i escoltar.
Parlar: És expressar el nostre pensament a través del llenguatge articulat de forma coherent, clara amb correcció i adequació a la situació comunicativa.
Llegir: És el procés actiu de construir el significat del text, és el procés d'interacció entre qui llegeix i el text. La persona que llegeix s'ha d'implicar en un procés de predicció i inferència ( habilitat de comprendre una paraula del text gràcies al significat de la resta, és a dir del context).
Escriure: És el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.
Escoltar: És comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge o discurs pronunciat oralment.
