"Va de mestres" ( Comentari sobre un fragment del llibre)

“La televisió mostra, però no crea context; la televisió omple els ulls amb narratives curtes; la televisió estableix una línia molt prima entre ficció i realitat. És per tot això que el debat no és televisió sí o no. El debat és televisió com a mainadera, o televisió al costat d’un adult que, a partir dels seus comentaris i de les respostes que doni a les preguntes del nen o nena, ofereixi context al text. El perill, el veritable perill, és que per a moltes criatures la principal activitat que fan fora de l’escola és veure la televisió, i , a més, la fan sols.”

Aquest tema l’he ficat perquè l’altre dia tots varem estar parlant sobre aquest tema i justament aquell dia vaig arribar a aquest capítol, pot ser va se casualitat o no.

Realment la visió que tenen els autors sobre el tema de la televisió és molt semblant a la conclusió que varem fer l’altre dia a classe. Jo abans de tenir aquesta conversa tenia les idees molt clares, per a mi la televisió era una eina que utilitzaven els pares perquè el nen o nena no molestés després d’arribar de la feina, potser perquè jo al llarg del temps que porto d’existència jo he vist la televisió amb el meu germà mentre la meva mare o el meu pare feien les llar o cuinaven etc. Però després d’aquell debat i de llegir aquest capítol sobre si la televisió era bona o dolenta m’he adonat que l’important sempre és de quina forma utilitzis les coses.