EL LLENGUATGE AUDIOVISUAL

Aquest la professora Imma ens ha fet veure una conferència sobre Guillermo Orozco que parla sobre el llenguatge audiovisual i en aquesta conferència he pogut extreure aquesta informació.

- La televisió i el cinema tenen un codi més ràpid que altres codis que són més lents. La imatge té un codi molt universal.

- Creiem que codifiquem tot el que veiem simplement pel fet de veure però hi ha altres imatges que es passen. Aquests són petits detalls que requereixen un aprenentatge, un entrenament de l'ull, per veure el que la lent de la càmera és el que selecciona. Hem de tenir una visió crítica i veure que ens fan veure el que volen ells.

- L'educació pels medis no pot ser l'exercici d'un sòl actor ( està l'escola, la família, diferents professionals, educadors, dissenyadors).

- Hi ha 2 actors principals: la família i l'escola, després ja són els medis de comunicació. La relació de la televisió i les pantalles està mediada per la família i l'escola. Ells consumeixen i interactuen amb pantalles.
Els que tenen la primera responsabilitat de l'educació són aquests 2. El que fem o no fem amb la família i l'escola té a veure amb la televisió. Per exemple: Pares treballadors - nens veuen la televisió.
Fent el que fem a casa té incidència sobre el contacte amb l'audiència, per exemple si el professor no pregunta què veuen no orienta, els professors són els mediadors.

- Els nens i adolescents són els més importants, els medis de comunicació tenen la responsabilitat d'educar, tenen un efecte educatiu en la audiència perquè s'eduquen del que veuen. Han d'assumir aquesta responsabilitat.

- S'han fet experiments de la televisió que després de veure una pel·lícula al cinema se'ns mostra com s'ha realitzat el rodatge per veure que és una producció. D'aquesta manera es va més enllà del que és la pantalla.

- A la majoria d'escoles s'han incorporat tecnologies perquè estiguin a l'accés de la majoria , però no s'està davant de la perspectiva pedagògica d'aquest ús.

1) Tot el que prové en imatge sempre es reconeix un valor expressiu, comunicatiu, tot el visual és de segona mà. Complement el discurs del professor.

2) Sembla que tot és qüestió instrumental.

3) El llenguatge visual i el presencial són diferents. No s'aprofiten a fons. Es segueix amb la mateixa linealitat.

Conclusió sobre la conferència:

S'ha de fer una alfabetització molt diferent ( audiovisual). S'ha de desenvolupar una pedagogia amb aquestes tecnologies. El que podem aprendre de manera autodidacta.

Les noves generacions no porten el xip incorporat, tenenla ment més oberta però s'ha de treballar.


Després d'aquesta conferència vam veure un anunci que venia la qualitat del seu producte però en aquest punt vam tenir en compte quins són els valors i com ens els transmeten.

Els de " galeries" han volgut vendre material d'escola i ens donen a veure que són resistents.

Què hem vist darrera:

- ritme: càmera quan és lenta i ràpida segons la seva conveniència, en el cas d'aquest anunci quan han començat a fer les malifetes és quan anava lent.

-llum: Volen el treball de la llun¡m de menys a més perquè el pati és el paradís i en canvi l'escola és tradicional, clàssica....

- música: la música comença quan es veu la primera cama a càmera lenta i es va accelerant conforme van sortint.

- gestualitat: Quan arriben al pati, sembla com l'alliberament màxim i surten fins i tot amb les mans a l'aire.


Desprès de fer comunicació on em treballat les tecnologies audiovisuals he estat pensant sobre els missatges que ens donen de forma visual i que nosaltres no captem, però el nostre inconscient sí. Aquí teniu un exemple.
missatges subliminars de Walt Disney