Visita cultural: Reserva natural Remolar de les Filipines

Sortida d'educació ambiental, visita pa pàgina web.

CEIP Costa i Llobera

Aquesta escola és un símbol molt important i crec que moltes escoles
haurien de tenir un projecte semblant a aquest darrera.

La Masia del FCB

Aquesta ha estat una experiència que mai se m'oblidarà, per aquest motiu m'agradaria compartir amb tots vosaltres aquesta sortida amb la meva presentació.

CONFERÈNCIA: FER DE MESTRES Eulalia Bosh

PRESENTACIÓ ( per Dolors Busquets)

És professora de filosofia, cap del servei educatiu de Barcelona. Autora de llibres com : El plaer de mirar, Educació i vida quotidiana i un lloc anomenat escola.

El seu constant diàleg en la ciència, la filosofia , els mestres, els nens, etc, fa que qualsevol experiència seva tingui un component bàsic, són un teixit on projecta la seva obra i creativitat.

Té un constant interès sobre l’educació, constant atenció perquè tingui utilitat en l’àmbit educatiu. Proximitat molt intencionada que ella té amb tots aquests ambients : provoca situacions per estar en contacte amb l’educació, joves, professors, filosofia, escoles...

INTRODUCCIÓ

~ Oficià fer de Mestre

Hauria de ser o pot ser el títol d’una sèrie de conferències, però no totes. Se’m va ocórrer en una reflexió d’unes setmanes, però pot ser un títol permanent que estigués pendent una vegada al mes i que veiéssim perspectives diferents. Quan es discuteixen temes escolars tothom se sent identificat i discuteix.

“Pensar en l’ofici de fer de mestre en el marc d’una ciutat”

Cada vegada que pensem de mestre ens imaginem la situació de nens, sempre ens arriba aquesta idea al cap. El nostre és un ofici que es fixa molt en els detalls, aquesta idea de nous és molt generalitzable, el que em de pensar és amb els nens que creixen, perquè la relació que puguem tenir amb ells és estàtica, pensem que els nens estiguin quiets, però estan canviant amb el temps, estan creixent, però nosaltres també estem creixent i canviant com a professors. Nosaltres intervenim en aquest creixement.

Els nens són els més estrangers possibles,més que els immigrants perquè s’ha d’acostar a una forma de vida que mai ha conegut. Els nens no venen de cap país, arriben per primera vegada. Quan ens fem estrangers comparem allò que hi ha amb el que és familiar, però ells no tenen res familiar. A les escoles la verdadera estrangeria no són els nens que venen del Marroc o de Xina.

Un ha d’aprendre a la ciutat: Hi ha alguns que ho fan per ofici, però aprendre a bellugar-se per una ciutat no és només la funció del mestre, també ho aprenem amb altre gent de la ciutat que fa que ens moguem amb tranquil·litat. Tots fem de mestres per trobar un lloc propi. Els que ens ajuden a que ens agradi la ciutat, alguns seran mestres, altres no ho seran, però els mestres han de fer conèixer la ciutat.

Un professor ha de tenir un arxiu de la ciutat, perquè aprendre a viure en una ciutat fa que quan siguem estrangers ens adaptem perquè cal buscar fora el que aquí no hi és.

Un nen ha de poder arrelar en un lloc on ha viscut per després poder arrelar a altre, per tant fer de mestre té una importància molt gran, tenir la possibilitat per donar-li la mà i que vegi en quin món ha arribat i com es pot desenvolupar en aquest.

Si pensem amb nens que creixen, pensem amb una gran vitalitat de la gent que el fa créixer. La complexitat de la ciutat és un concepte mínim per conèixer la realitat en la que viu.

La confiança que dona que algú t’acompanyi à fer de mestre

(www.anycerda.org)

Fa 150 anys es va aprovar l’eixample de Barcelona.

Tenim en disposició un navegador web.

Aquest cada cop que s’utilitza es veuen els mapes de la ciutat. Hi ha marques i només van els turistes, només veient edificis emblemàtics sabem que parlem de Barcelona.

Com pot ser que al mapa de la ciutat no assenyali les escoles?

És important parlar de les escoles perquè després van haver d’introduir-se a aquest pla. A l’eixample totes les escoles són verticals, té una tipologia d’escoles molt peculiar.

Són espais molt diferents per estar en una zona escolar però molt útils per viure en un pis.

Al mateix temps hem demanat que els centres culturals també estiguin. Començant a teixir un plànol on l’escola passa al marc de la ciutat que té un patrimoni com a centre de recursos, per això és important que els centres culturals estiguin per activar informació.

La educació ha de passar a primer pla perquè els nens són els que creen canvi a la ciutat.

Si entrem a un edifici com la pedrera (web), està la visita com un lloc d’imatges. Ens ofereixen la possibilitat de crear metàfores, buscar comparacions, d’intentar entendre, d’imaginar...

La ciutat en la qual vivim la hem de reconèixer per poder ensenyar als nens a trobar-la i poder mantenir aquesta curiositat insaciable.

Quina podria ser una bona metàfora per comparar els nens amb els ruminants?

Surten a trobar l’aliment i després troben un lloc tranquil per rumiar, a l’escola potser tindrien la sort de tenir l’entorn i tornar a rumiar ( integrar a la vida pròpia allò que hem après fora, allò que pensem fora). Relació entre l’interior i l’exterior.

Endur-se l’instrument de pensar, d’imaginar a on estigui. Les condicions hi són però espera a la persona per alimentar la curiositat que els nens tenen per si mateixos. Els nens són curiosos per necessitat, fan preguntes per entendre aquest món i poder viure en aquest. El que no pot fer un professor és no alimentar aquesta curiositat. Cal com a mínim una ciutat sencera per poder alimentar la seva curiositat. Aquesta curiositat s’assembla molt a la que tenim els adults davant una obra d’art.

Els nens tenen una curiositat molt gran surten i tornen moltes vegades per saber i saber. Nosaltres aprenem a reconèixer la curiositat del nen quan mireu l’art, no només és la satisfacció que tenen sinó contemplar-los.

També donen altre perspectiva les obres d’art. Fer de mestre hauria de ser un programa per ajudar-nos a conèixer quines imatges parlen de nosaltres. Les experiències estètiques no són només per un dia que van a veure una cosa sinó també es troben a la vida quotidiana.

Les obres d’arquitectura,els teatres, les pel·lícules, la ceràmica són les nostres aliades per poder tenir com a centre d’interès la curiositat.

http:// www.youtube.com/watch?v=ip-Owawmbeg

En els moviments dels nens som aprenents.

A exposar-se a les arts pots acabar sucumbint als seus encants, no només les arts serveixen per fer l’ofici. Una cosa és fer de mestre i altre ser mestre, s’esdevé mestre quan la realitat ens fan poder donar la mà a un altre.

Per ser ensenyant volem ser savis, no es pot ensenyar si en realitat ni es vol ser savi, posar l’accent en l’ensenyament i la seva didàctica. La didàctica apareix com a necessària quan hi ha un desig d’aprendre. Ensenyar a llegir i escriure serà un repte molt gran, per aquest motiu cal ser lector. L’acomodador de cinema et porta al teu lloc de percepció, fer de mestre és fer a cada nen viure, per fer-lo riure i a vegades plorar.

Apadrinament d'un estudiant de tercer curs.

Avui era el dia d'acompanyar a un estudiant de 3r curs en el seu centre escolar dintre de la setmana extraordinària.
Aquesta ha estat una gran experiència perquè hem vist com estudiants en pràctiques realitzaven la feina que nosaltres realitzarem dintre un temps.
He fet aquesta presentació de l'escola perquè tothom gaudeixi de la mateixa forma que jo.

CIBERNÀRIUM

Iván García és responsable del Cibernàrium de Barcelona i ens ha explicat una mica en què consisteix:

És un parc tecnològic que es troba a Barcelona nord, on hi ha empreses. 1000m2 són dedicats al Cibernàrium, un espai on formar-se i créixer amb Internet, és un centre d'alfabetització digital ( primer contacte amb l'ordinador).
L'objectiu de Barcelona activa és recolzar a les noves empreses.
Forma part de la xarxa d'equipaments amb activitats gratuïtes.
Objectiu: posar a l'abast de les persones de la ciutat fora, l'accés a les noves tecnologies i a saber com utilitzar-les tant les que són simples com les que son complexes.
Va dirigit a tots els ciutadans a partir dels 16 anys.

El model formatiu consta a partir de càpsules d'informació bàsica de durada de una a quatre hores. També conté un calendari ajustable a les necessitats de les persones, hi ha possibilitat de repetir càpsules.
Hi ha 2 programes: Inicia't a Internet ( activitats d'una hora que es van repetint al llarg de la setmana) i creix amb Internet ( activitats de segon pis triguen entre tres i quatre hores).
Hi ha al voltant de 82 activitats deiferents. Aquestes activitats les actualitzen cada trimestre.
La idea és donar una introducció i les eines fonamentals perquè les persones que venen surtin amb un coneixement bàsic i suficient per poder-se formar més en un futur.

A més d'informació hi ha divulgació, tenen un centre de recursos multimèdia on hi ha vídeos de curta durada, petits auto-cursors i una sala de navegació on-line per possible connexió a Internet.

l'any 2008 van haver 60.000 participants: 55% dones, 64% majors de 40 anys, 35% aturats, 39% estudiants de secundaria, 34% universitaris i 16% de fora de la unió europea.

Reptes que tenen pel futur:

1) obertura antenes alfabetització digital
2) Fomentar activitats de creació de comunitat al voltant del cibernàrium.
3) trasllat de part del districte 22@, casa de les TIC
4) Potenciació de la línia " Creix amb Internet"

Conferència LA WEB 2.0 I L'EDUCACIÓ al CIBERNÀRIUM

Els conferenciants José Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor, professors del departament de Periodisme de la UAB ens han parlat sobre la comunicació i la educació en la web 2.0.
En aquesta entrada escriuré una síntesi sobre el tema a tractar.

LA COMUNICACIÓ AL LLARG DE LA HISTÒRIA:

Escola, filosofia:
Els professors utilitzaven la ètica, buscaven l'excel·lència i el diàleg i l'escriptura era una forma de comunicació. Plató atribuïa el diàleg a Aristòteles.

Edat mitjana:
Va arribar el llibre Sagrat, hi havia una revelació divina i la hermenentica ( el saber venia dictat per Déu).
El llibre era per utilitzar la repetició i la memòria.
Un altre mètode eren els tallers gremials , iniciació al món professional( gremis i magisteri). Utilitzaven instruments i tècniques de treballar l'artesania.

Escola burgesa:
"ciutadania massiva"
Treball industrial propi del s.XIX i conseqüència de la revolució industrial.
Fàbriques, pissarres, murs, uniformes, igualació, etc. Garned criticava la necessitat de l'escolarització en aquesta època i el dret dels infants a tenir una bona educació i ensenyament.

Escola reserva:
Societat de l'espectacle, defensa la docilitat i comunitat. Joc i imitació.
És una visió horitzontal, l'alumne ha d'anar a l'escola per obligació però dona igual si aprèn o no.
Fins ara crear escoles consistia en crear murs i el coneixement vàlid era únicament del professor, a partir de l'inici dels medis de comunicació aquest mètode o monopoli del saber es trenca. Avui dia hem d'acabar amb aquesta escola guarderia.

Al llarg del temps l'ésser humà ha passat a dominar diferents mètodes de comunicació:
1) la mà
2) instrument
3) pedra
4) l'impremta
5) mòbil

Avui dia la censura és impossible, no és una pràctica educadora. Hem d'afrontar l'univers del coneixement que tenim actualment. necessitem que l'educació canvii socialment, cultural i psicològicament.
Amb la informàtica es crea una memòria basada en xips més gran que el patrimoni de la humanitat, hi ha un creixement del saber exponencial.

Invents que s'han creat al llarg del temps:

1964: cinta ( primera possibilitat de registrar)
1977: primer ordinador de sobretaula
1981: CD
1991: webs
1995: Mp3
1998: google & firefox
1999: messenger
2001: Ipod
2004: facebook
2005: Youyube
2006: twitter


WEB 2.0

Internet és un instrument jove ja que es va crear a la dècada dels 90. En aquest moment es va crear el website ( plataforma en Internet, conjunt de pàgines web).

Primerament es va crear la web 1.0 al 1996 i era un tipus de web estàtica amb documents que mai s'actualitzaven i els continguts dirigits a la navegació ( HTML i GIF)

Després a partir de 2004 i va ser assignat per Tim O Reilly per referir-se a una segona generació de web basada en comunicacions d'usuaris i en games especials de serveis, com reds socials, els blocs o les wikis que fomenten la col·laboració de diferents usuaris.

WEB 1.0	WEB 2.0
lectura	Lectura- escriptura compartida
Unitat mínima d’informació és la pàgina.	Missatges, articles... busca continguts concrets.
Estàtic	Canvia constantment
Navegador	Navegador, lector RSS, plataforma alimentada de continguts
Webmasters	Tothom pot ser creador d’una web ex: wilipedia
“geeks” esperts informàtics	Aficionats ( protagonistes)

Característiques al futur :

1) La quantitat d'informació al món en un futur serà difícil d'adquirir quan entrem a l'escola i d'ensenyar-la,perquè serà molta
2) Hi haurà una escola multilingüe on l'anglès serà bàsic. Hi haurà escoles obertes a la red, forma una mentalitat cosmopolita.
3) Tindran recursos audiovisuals
4) Divisió casa-aula trencada a partir d'una red virtual on cada generació s'implicarà en el coneixement. Escola dedicada al coneixement fort i profund.

3 exemples d'eines:

1.- vozme
És un espai de text on escollim l'idioma i enganxem un text de qualsevol lectura, el programa pronuncia aquesta informació. Aquesta no és una eina dissenyada per a la docència però pot servir molt en l'àmbit educatiu, per exemple per fer pràctiques per exercitar un idioma.

2.- Aprobbo
És un programa que permet saber si hi ha paràgrafs copiats i penjats per Internet al text d'un document. Aquesta eina és molt útil per a professors.

3.- i Google
És una eina que serveix per crear el teu escriptori general, és una eina per a alumnes, còmode per tenir tota la informació interessant al teu lloc.

CONCLUSIONS

- Web 2.0 és una web que confia en els seus usuaris
- web que potencia les experiències dels usuaris riques, per millorar i controlar millor les nostres eines.
- web que permet jugar ( provar, buscar la forma d'esquivar barreres).
- El comportament de l'usuari no està determinat
- Dona dret a mescles de diferents drets.
- Beta eterna
- Imposa la cultura de hacker ( busca les fortaleses i les debilitats)
- Web de la gent

La web 2.0 ens obliga a aprendre a veure, escoltar, llegir ( de forma distinta que és la que imposa), escriure ( de forma diferent), gestionar ( quantitat de continguts), innovar ( generar nous productes, escenaris, projectes...).

DEBAT

1) Quina és la funció del professor en aquest tema?

- Hauria de tenir totes les competències de les que hem parlat.
- Les polítiques educatives han estat destinades a augmentar el nombre d'ordinadors a classe, si no hi ha un canvi pedagògic no s'aprofita l'avantatge de les noves tecnologies.
- Els alumnes moltes vegades dominen millor les noves tecnologies que no els professors.
- Tenim la funció d'ensenyar als alumnes com utilitzar els programes nous sense l'ajuda del professor, la clau és aprendre els conceptes i motivar la curiositat de l'alumne.
- Treure a fora l'educació per buscar el camí de l'aprenentatge. El professor és un acompanyant.

2) Com han de ser els estudiants?

- Sabem lo bàsic per poder moure'ns però em de conèixer més.
- Hi ha una pèrdua de la intimitat.
- Sí però aquesta pèrdua no és només amb les reds socials sinó amb bancs per Internet, compres, càmeres que ens vigilen...
- Si les tecnologies tindran més capacitats que nosaltres no serveix de res ensenyar als nens a multiplicar.
- Si que serveix perquè encara que els ordinadors tinguin unes capacitats millors que les de nosaltres ells no tenen la capacitat d'innovar.