Comunicació: És el fet que un determinat missatge originat en el punt A arriba a un altre ùnt determinat B, distant de l'anterior en espai i temps. A més, la comunicació implica la transmissió d'una determinada informació. Les variables que hi intervenen són les següents:
Codi: Sistema de signes i normes per combinar-los, que per un costat són arbitraris i per l'altre han de ser coneguts i organitzats anteriorment.
Canal: Medi físic a través del qual es transmet la comunicació.
Emissor: Persona que transmet el missatge. És la que escull els signes que li convenen i codifica el missatge.
Receptor: Persona a qui va dirigida la comunicació. Desxifra i interpreta els signes emesos, en altres paraules descodifica el missatge.
Missatge: Informació que es comunica, amb continguts i un procediment previ.
Context: Circumstàncies que envolten la situació de comunicació.
El debat que vam fer aquest 23 de Novembre sorgeix arrel la proposta d'Àngel Gavilondo -ministre d'educació- que va ser entrevistat per Radio Nacional d'Espanya. En aquesta entrevista el ministre d'educació proposa la possibilitat de que l'ensenyança obligatòria arribi fins als 18 anys on actualment finalitza a la edat dels 16, quan acava quart de l'últim curs de l'ESO.
Dintre del debat hi havia les persones que estaven a favor: Anna Sainz, Mònica Talegón, Andrea Vélez i Marina Parras i les persones que estaven en contra: Laura Sánchez, Mireia Vázquez, Estel Gamisans, Cristina Cazador i Anna Dias
En general el debat va estar molt equilibrat tant en una part com en l'altre i es va veure tot el treball que vam realitzar darrere ja que es va veure massa la seva preparació. Dintre d'aquest inconvenient crec que totes vam treballar d'igual manera donant les nostres opinions i el que pensàvem que seria fàcil ha acabat estant finalment molt difícil.
Ha estat una experiència molt bona per a totes nosaltres no només per perdre els nervis i tenir més seguretat sinó per saber fer una bona argumentació que bàsicament és del que tracta un debat: Tenir una exposició d'un tema concret i exposar arguments.
Si voleu veure els arguments que vam realitzar el grup que estàvem a favor: Mònica Talegón, Andrea Vélez, Anna Sainz i Marina Parras cliqueu aquí.
La meva recitació tractarà sobre el conte del príncep granota ja que és un conte que als nens els agrada molt i el faré amb titelles perquè és molt més comunicatiu utilitzar la comunicació visual amb la comunicació oral.
Hi havia una vegada una princesa que era tan bonica que fins i tot el Sol li somreia. La seva joguina preferida era una piloteta d’or que feia votar sobre els murs de Palau.
Un dia la princesa va anar a jugar al bosc per veure fins a on podia llençar la piloteta. De sobte, la va llençar tan lluny que va caure fins a un profund estany.
La piloteta es va enfonsar cap al fons de l’estany...., quan es va adornar la princesa que mai més tornariaa veure la seva pilota es va posar a plorar al costat de l’estany desconsoladament.
Princesa: - Quina desgràcia! Hauria preferit que perdre qualsevol altre cosa que no pas la meva piloteta daurada!.Què puc fer?...
Granota: - Però que et passa?
Va preguntar una estranya veu...
Granota: - Basta maca! Que em trenques el cor amb les teves llàgrimes.
Quan la princesa es va adonar de que era una granota qui li parlava, es va anar cap enrere.
Princesa:- He...he perdut la meva piloteta daurada....S’ha caigut a l’estany i mai més la tornaré a recuperar...
Granota: - No t’has de preocupar, si em promets quedar-te i fer-me companyia, jugar amb mi, deixar que mengi del teu plat i dormir a sobre el teu llitbaixaré al fons de l’estany i te la tornaré.
La princesa va aplaudir encantada i va dir:
Princesa: - Si sí, si us plau jugaré amb tu! t’ho prometo!
La granota es va submergir a les aigües i va tornar la piloteta a la princesa. Només tornar-li la pilota daurada a la princesa la va llençar en l’aire i va tornar corrent cap a palau.
Granota:- Espera! Va dir la granota saltant darrera. - No puc arribar onets tu!
Però la princesa no la va escoltar, ja s’havia oblidat del favor que li havia fet la granota.
Aquella nit a la hora de sopar, la princesa es va servir un tros de pastís de xocolata de postra, però quan va aixecar la cullera, va escoltar un soroll a la porta. Eren com pisades d’uns peus plans. Era la granota verda!! Fent un gran salt va anar a parar a la taula de la princesa.
Granota:- Perquè no em vas esperar? Va preguntar la granota...
Princesa:- Ves-te’n d’aquí! Estàs mullant la taula! Va dir enfadada la princesa. Oh! Quina mala olor fas!
Rei:- Has convidat a aquesta granota a sopar? Va preguntar el rei.
Granota: No m’ha convidat, però em va prometre fer-me companyia, jugar amb mi, deixar que mengi del seu plat i dormir a sobre del seu llit.
Rei:- això és cert?
La princesa va dir:- És possible....
Rei: Doncs en tal cas espero que compleixis amb la teva paraula filla meva.
La princesa va baixar el cap i va callar i només acabar va sortir del menjador per anar a dormir al seu dormitori.
Granota:- Espera’m! Em vas prometre que em deixaries dormir al teu llit.
Rei: Em sembla una promesa de la més simple filla meva! Però les promeses s’han de complir.
La princesa es va posar a plorar... - Però és horrible, no m’obliguis a dormir amb ella pare, si us plau.
El rei va insistir i la va obligar a agafar a la granota i emportar-se-la al seu llit. Però quan va arribar a la seva habitació la princesa la va deixar al sofà dient-li:
Princesa:- Dormiràs aquí i no et moguis!
La granota observava a la princesa amb cara trista quan anava a dormir.
Granota:- De veritat et semblo repugnant.
Princesa:- Ven pensat no, tu em vas fer un favor i hauria d’estar-te agraïda.
Granota:- Llavors deixem dormir amb tu...
Princesa:- No!
Granota:- Li diré al teu pare... Ploraré.....
Princesa:- Si estaràs plorant tota la nit, vine!
Granota:- Dóna’m un peto..
Princesa:- No!
Granota:- Si us plau!
Princesa: D’acord , però deixem apagar la llum.
Granota:- No, que em fa por la llum!
Princesa: molt bé... La princesa li va fer un petó i li va dir una veu suau:
Granota:- ja esta, ja pots mirar
Granota:- Al mateix llit que ella hi havia un príncep mol, molt maco.
Princesa: - Qui ets tu?- va preguntar la princesa:
Granota:- Sóc el príncep de Nara, fa molts anys quan no era més que un nen una bruixa em va convertir en granota. Va dir que mai deixaria de ser una granota, fins que una princesa em fes un peto i tu has trencat el malefici, voldràs casar-te amb mi?
Princesa: - Si, accepto.
Granota:- Doncs demà mateix anirem al meu palau i ens casarem.
Al dia següent van partir cap al seu palau i es van casar .
Avui preparant el debat hem trobat informació de claus per realitzar un bon debat i a continuació les escric perquè qualsevol de vosaltres les pugui utilitzar.
Un debat es un tex argumentatiu en que s'entrellacen els arguments que sostenen la tesis en conflicte. Els arguments s'han de construir amb estreta relació conforme l'oponent.
REALITZACIÓ D'UN BON DEBAT:
- Imposar un punt de vista personal - Escoltar a l'altre abans de respondre - Posar-se enlloc de l'altre - Ser breu i concret a l'hora de parlar. - Ser tolerant respecte a les diferències. -Acompanyar les crítiques amb propostes. - Evitar el registre informal - conclusions al final per poder finalitzar correctament el debat.
En el moment de planificar el debat s'han de veure els possibles arguments de la contrapart i tractar de trobar arguments favorables a la posició que es representarà.
Arguments a favor: proves ( demostren la certesa de les afirmacions o arguments propis) Arguments en contra: objeccions.
ENRIQUIMENT DELS ARGUMENTS:
Sintomàtics: les raons es presenten en forma d'indicis, signes o símptomes que condueixen a una breu conclusió.
Nexos causals: Raons que es presenten com a causa que provoca una conclusió.
Analògica: Comparacions d'uns fets o coses amb altres fent una causa.
Per generalització: A partir de casos similars, es pot generalitzar una tesis comú a tots ells, comprovar la solució.
LLISTA PER COMPROVAR SI UN ARGUMENT ÉS FORT:
1) Existeix alguna ambigüitat, punt dèbil que faci un bloqueig la nostra comprensió? 2)L'argument cau en una falacia o trampa? 3) És massa manipulador el llenguatge? 4) Hi ha informació de fons no contrastada? 5) Puc fer una llista de les raons o evidències per l'argument o subargument? 6) Hi ha proves que aprovin la conclusió? 7) Informació adicional per fer un argument raonable per si hi ha altres raons?.
TÈCNIQUES QUE ESTEM UTILITZANT EL GRUP DE DEBAT (A FAVOR DE L'EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA ALS 18 ANYS) AMB AJUDA DEL LLIBRE " COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC"
Saber fer una presentació de 10 minuts amb seguretat.
Improvisar i adaptar el discurs al públic. Parlar sense estar subjecte a un text acabat i tancat, però sempre funciona tenir un guió que faci de carcassa del discurs. Cal ser natural.
Guió per poder improvisar:
- Domini del tema
- Memoritzar el que dirà però no tot el discurs perquè es perd naturalitat.
Modificar o perfeccionar el discurs segons la reacció del públic ( feedback) adaptarà el seu missatge segons la reacció que interpreti en els altres. La forma d’obtenir aquest feedback és amb la mirada- obtenim informació i dominem la situació-.
Actitud:
El somriure desperta simpatia i confiança i provoca que el públic se senti còmode i content d’assistir-hi.
Posició del cos:
Hem de tenir una postura d’equilibri: còmode, natural.
El millor és estar dret amb els peus separats i el pes del cos ha de descansar sobre tota la superfície dels peus. Els braços han d’estar penjats al costat del cos.
Està bé moure’s de tant en tant, un orador sempre immòbil sembla encarcarat i no comunica.
S’han d’evitar els tics repetitius, els moviments cíclics i el creuament de braços perquè sonen una imatge d’estar a la defensiva.
Gesticulació:
Ha de ser natural , no ha de semblar assajada, ha d’estar d’acord amb la personalitat de cadascú, no ha de ser exagerada, cal mostrar les mans al públic i utilitzar moviments amplis.
Aquest la professora Imma ens ha fet veure una conferència sobre Guillermo Orozco que parla sobre el llenguatge audiovisual i en aquesta conferència he pogut extreure aquesta informació.
- La televisió i el cinema tenen un codi més ràpid que altres codis que són més lents. La imatge té un codi molt universal.
- Creiem que codifiquem tot el que veiem simplement pel fet de veure però hi ha altres imatges que es passen. Aquests són petits detalls que requereixen un aprenentatge, un entrenament de l'ull, per veure el que la lent de la càmera és el que selecciona. Hem de tenir una visió crítica i veure que ens fan veure el que volen ells.
- L'educació pels medis no pot ser l'exercici d'un sòl actor ( està l'escola, la família, diferents professionals, educadors, dissenyadors).
- Hi ha 2 actors principals: la família i l'escola, després ja són els medis de comunicació. La relació de la televisió i les pantalles està mediada per la família i l'escola. Ells consumeixen i interactuen amb pantalles. Els que tenen la primera responsabilitat de l'educació són aquests 2. El que fem o no fem amb la família i l'escola té a veure amb la televisió. Per exemple: Pares treballadors - nens veuen la televisió. Fent el que fem a casa té incidència sobre el contacte amb l'audiència, per exemple si el professor no pregunta què veuen no orienta, els professors són els mediadors.
- Els nens i adolescents són els més importants, els medis de comunicació tenen la responsabilitat d'educar, tenen un efecte educatiu en la audiència perquè s'eduquen del que veuen. Han d'assumir aquesta responsabilitat.
- S'han fet experiments de la televisió que després de veure una pel·lícula al cinema se'ns mostra com s'ha realitzat el rodatge per veure que és una producció. D'aquesta manera es va més enllà del que és la pantalla.
- A la majoria d'escoles s'han incorporat tecnologies perquè estiguin a l'accés de la majoria , però no s'està davant de la perspectiva pedagògica d'aquest ús.
1) Tot el que prové en imatge sempre es reconeix un valor expressiu, comunicatiu, tot el visual és de segona mà. Complement el discurs del professor.
2) Sembla que tot és qüestió instrumental.
3) El llenguatge visual i el presencial són diferents. No s'aprofiten a fons. Es segueix amb la mateixa linealitat.
Conclusió sobre la conferència:
S'ha de fer una alfabetització molt diferent ( audiovisual). S'ha de desenvolupar una pedagogia amb aquestes tecnologies. El que podem aprendre de manera autodidacta.
Les noves generacions no porten el xip incorporat, tenenla ment més oberta però s'ha de treballar.
Després d'aquesta conferència vam veure un anunci que venia la qualitat del seu producte però en aquest punt vam tenir en compte quins són els valors i com ens els transmeten.
Els de " galeries" han volgut vendre material d'escola i ens donen a veure que són resistents.
Què hem vist darrera:
- ritme: càmera quan és lenta i ràpida segons la seva conveniència, en el cas d'aquest anunci quan han començat a fer les malifetes és quan anava lent.
-llum: Volen el treball de la llun¡m de menys a més perquè el pati és el paradís i en canvi l'escola és tradicional, clàssica....
- música: la música comença quan es veu la primera cama a càmera lenta i es va accelerant conforme van sortint.
- gestualitat: Quan arriben al pati, sembla com l'alliberament màxim i surten fins i tot amb les mans a l'aire.
Desprès de fer comunicació on em treballat les tecnologies audiovisuals he estat pensant sobre els missatges que ens donen de forma visual i que nosaltres no captem, però el nostre inconscient sí. Aquí teniu un exemple. missatges subliminars de Walt Disney
El dia 15/10/09 vam parlar sobre les diferències entre la comunicació oral i escrita i aquests són els apunts clau que vaig extreure sobre aquest apartat del tema de la comunicació.
1.-)CARACTERÍSTIQUES CONTEXTUALS: Es refereixen al context ( espai, temps, relació entre interlocutors...) de la comunicació.
2.-) CARACTERÍSTIQUES TEXTUALS: Fan referència al missatge ( text) de la comunicació.
La Laura Sánchez és una persona alegre, espontània, plena de felicitat i amb molt sentit d’humor. Li agrada molt conèixer a gent i amb tothom es comporta de la mateixa forma que és. Sembla una noia transparent perquè quan està cansada se li nota molt i quan està contenta també.
Pel que he pogut observar no li agraden molt les abelles, cada cop que troba una, surt corrents com si l’estiguessin empaitant.
Es podria dir que és una bona comunicadora, ja que sempre ho porta a la pràctica perquè li agrada molt parlar, a totes hores, de tots els temes, en situacions diferents...
És una persona molt riallera i fa que els altres acabem rient també, això és molt important per ser un bon company. En una societat com l’actual ser un bon company de feina, d’escola, d’institut etc, és molt valorat, perquè actualment la gent no té el mateix tacte que tenia abans quan la majoria vivia als pobles, sobretot a Barcelona, vas caminat pel carrer i tothom va caminant mirant un punt fixa com si no hi hagués ningú.
Per tots aquests motius he volgut fer un “Qui ets tu?” de la Laura, i encara em quedaria molts adjectius per escriure. Esperem que no canviïs mai Laura.
En aquesta redacció he utilitzat una descripció subjectiva on intento reflectir el que em suggereix aquesta persona tant estèticament com interiorment. Aquest no és un text científic i per tant pot incloure de manera desordenada dades molt subjectives ( per exemple, la descripció de la Laura Sánchez de forma informal).
Ja que en aquesta descripció no vaig seguir les pautes sobre l'estructura dels textos descriptius explicaré la seva estructura en forma de resum perquè la pròxima vegada no em passi.
ESTRUCTURA DELS TEXTOS DESCRIPTIUS
1.- Establiment del tema: És el primer que s'ha de fer per realitzar la descripció. Hem de presentar l'objecte, persona, animal...
2.- Caracterització: En aquest punt hem de distingir quines són les seves qualitats, propietats, etc.
3.- Relació amb el món exterior: Relació amb l'espai, el temps, altres objectes, persones, animals....
Diferència entre descripció objectiva i descripció subjectiva a l'hora de redactar el text:
En la descripció objectiva l'autor adopta una actitud imparcial davant de la descripció i es limita redactar amb la major objectivitat possible, en canvi en la descripció subjectiva l'autor reflecteix el que li suggereix personalment el que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.
Les característiques del text/ discurs són les qualitats que té un escrit o discurs quan actua eficaçment en una situació comunicativa.
Les característiques descriptives són les que analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic.
Les característiques prescriptives són les que determinen normes d'ús.
adequació: És el grau d'adaptació d'un discurs o text a la seva situació comunicativa tenint en compte la varietat dialectal i el registre.
coherència: És la propietat del text que selecciona la informació corre-llevant de la que no és i a més estableix una relació lògica, no contradictòria en un discurs o text tenint en compte l'estructura d'aquell text o discurs.
cohesió: És el conjunt de relacions o vincles de significats que s'estableixen entre diferents elements o parts d'un text i que permeten al lector interpretar-ho d'una manera o una altre amb eficàcia.
correcció: Es refereix a la norma explícita d'ús en una comunitat lingüística. Aquesta norma d'ús la determinen en cada territori. A través del diccionari ens fan veure aquestes normes d'ús.
variació: Es refereix als trets estilístics, a les característiques d'estil o qualitats d'estil expressius d'un escrit d'acord amb determinats valors socials.
A classe vam llegir un document escrit per Tuson, J sobre el llenguatge i les llengües i a continuació escriuré un petit resum sobre aquest tema.
3.1 ALGUNA COSA MÉS QUE LA COMUNICACIÓ.
El procés de comunicació es forma a partir de senyals entre l'emissor i el receptor. Aquesta combinació de senyals està constituïda pel llenguatge humà que és el que crea les diferents llengües.
3.2 ELEMENTS PER A UNA DEFINICIÓ DEL LLENGUATGE
El llenguatge propi és un medi de comunicació dels éssers humans. Aquest llenguatge propi té diferents nivells d'organització del llenguatge com és el discurs, la oració, el sintagma, el morfema, el fonema..., però també comporta la creativitat. No es destaca només qualitativament sinó també qualitativament.
3.2.1 El llenguatge i la organització de l'entorn.
L'entorn no seria el que és si no tenim les llengües que ens representen perquè ens ajuden a organitzar els nostre entorn.
Gràcies a la existència del llenguatge podem organitzar en nostre entorn. Dintre de l'entorn l'ésser humà té unes percepcions. Aquestes percepcions tenen diversos graus d'abstracció i ha d'haver uns passos perquè arribi a l'enteniment de l'ésser humà. Aquestes varietats de percepcions passen a una reducció( és a dir, de ser il·limitades a ser limitades- es repeteixen- ) i arriben a l'enteniment.
El llenguatge proporciona la reducció i organització de les percepcions que tenim a l'entorn.
3.2.2 El llenguatge i el pensament
El llenguatge i el pensament es desenvolupen paral·lelament dintre de l'ésser humà, perquè el llenguatge fa que siguem capaços de pensar ( tenir intel·ligència) i sense la constitució cerebral 8intel·ligència) no és possible el llenguatge.
3.2.3 El llenguatge i la memòria
El llenguatge és un suport bàsic per la memòria afectiva, col·lectiva ( es conserva amb la llengua d'una comunitat a través del temps) i la individual ( formació de la identitat personal).
3.2.4 El llenguatge i l'autoexpressió.
No desenvolupem els nostres pensaments al marge de la llengua. l'autoexpressió és un discurs intern, és a dir , un diàleg entre nosaltres mateixos i fer una reflexió de la nostre experiència. No sempre fem servir només el llenguatge per comunicar-nos amb un altre, també ens podem comunicar amb nosaltres mateixos.
3.2.5 El mitjà més extens
La expressió humana troba la traducció en el llenguatge, però el llenguatge no pot torbar la traducció en la expressió humana. El llenguatge és un medi de comunicació per excel·lència de l'ésser humà.
Després de treballar aquest apartat la professora ens va repartir uns apunts sobre la competència comunicativa i a continuació us parlaré sobre aquest tema.
Aprendre una llengua implica adquirir una sèrie d'habilitats que orienten sobre com usar aquest codi.
Des de la nostra infantesa aprenem els registres, és a dir, l'ús que fem d'aquesta llengua que fa que adquirim unes competències comunicatives com és el cas de ser capaços de formar part de diferents situacions comunicatives i d'avaluar la nostra participació i la dels altres.
Aquesta competència també és integral perquè inclou actituds, valors relacionats amb la llengua. Però és important saber que si això no ho vivim en societat no es pot aprendre ja que aquesta capacitat està lligada a una experiència social, unes necessitats, unes motivacions, etc. Es podria resumir com un conjunt de normes que es van adquirint al llarg del procés de socialització.
La competència comunicativa es manifesta tant en els sistemes primaris de comunicació com en els sistemes secundaris.
- sistemes primaris: aquells que s'utilitzen per a la comunicació quotidiana, serveixen per a l'intercanvi comunicatiu.
- sistemes secundaris: Són de major elaboració i complexitat. el parlant-oient ha de codificar i descodificar textos, ja que aquestes comunicacions tenen una elaboració més cultural.
Components de la competència comunicativa:
Competència lingüística/gramatical
Competència sociolingüística
Competència discursiva
Competència estratègica
Per últim la professora va realitzar unes petites definicions sobre les quatre habilitats lingüístiques que són Parlar, llegir, escriure i escoltar.
Parlar: És expressar el nostre pensament a través del llenguatge articulat de forma coherent, clara amb correcció i adequació a la situació comunicativa.
Llegir: És el procés actiu de construir el significat del text, és el procés d'interacció entre qui llegeix i el text. La persona que llegeix s'ha d'implicar en un procés de predicció i inferència ( habilitat de comprendre una paraula del text gràcies al significat de la resta, és a dir del context).
Escriure: És el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.
Escoltar: És comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge o discurs pronunciat oralment.
